Per les Garrigues

El diumenge 6 de febrer vam quedar a les 9 del matí a l’Esclat; a aquesta hora ja hi havia 7º i sense tramuntana, un temps esplèndid, per passar una bona matinal, fent una de les coses que més ens agrada, fer una mica la cabra amb la bicicleta. Un cop sortim de l’Esclat per la carretera d’Olot en direcció a Vilafant, just desprès de travessar l’autopista, agafem un camí que ens porta fins el Puiggran, on avui es veia perfectament una vista de la plana i el golf de Roses. Agafem un camí molt trencat amb pedres soltes per entrar a la zona de Les Garrigues, amb un petit problema en el canvi d’en Jose Luis, dons un roc li ha doblegat una mica el desviador, però ràpidament ha solucionat fent palanca retornant-lo al seu origen.

La temperatura ja havia pujat fins els 16º, continuem per un corriol en direcció a Llers, sentint els trets dels caçadors que pertorbaven la tranquil·litat d’aquella zona. Tot seguit entrem a un petit bosc de pi blanc on trobem un rètol de “xuminu´s trail”, recordant a la gent de deixar l’indret net, hem fet la foto i hem continuat pel corriol-trialer fins arribar a la carretera entre Llers i Avinyonet.






Agafant la carretera en direcció a Avinyonet trenquem a la dreta, per un camí de boscos de pinassa , amb molts d’encreuaments fins arribar el riu Rissec; hem passat per el costat baixats de la bicicleta, dons encara no és temps d’arriscar-se a mullar-se el peus, faltava passar el petit turonet de la Cloquella, fins arribar a Vilanant.



Un cop allà travessem el poble per una carretera fins a Tarabaus, per agafar un camí que ens porta fins a Avinyonet, on ens prenem un refrigeri i un entrepà, gaudint del sol a la terrassa del bar.

Només quedava tornar a Figueres, pel camí de la timba al costat de la carretera Olot-Figueres passant per l’alzina centenària de la font de can Maçanes de Vilafant i seguir el camí per el costat de l’autopista fins arribar novament a Figueres
Una passejada de 22 quilometres de 2,26 hores amb refrigeri inclòs.

__Track__