Com que feia temps que jo no corria, els vaig demanar que el ritme no fos molt intens per poder-los seguir -tot i que la Beth tirava amb molta força, en Marià petit ni es vas despentinar i en Marià gran , com sempre, com si res va anar tot el temps al meu costat corrent i parlant al mateix temps, Com si res!!!!!- peró al final vaig aguantar com un campió.
Vam sortir de la rotonda del costat de la benzinera del Eixample per pista fins a Vilabertran i tornada per el mateix camí.
Per ser el primer dia per a mí, molt bé, només van ser uns 35 minuts de suplici, peró ara ja està, a punt per la setmana que bé tornar-hi.
pepshicola.
Sous uns cracs pollistrols. Molts petons.
ResponEliminapollistrol te da alas
ResponElimina