Dia 1, Beceite – Vallibona. 56km i 1550mts+
Després de una nit de descans i d’un esmorzar encara millor, fem les fotos de rigor i a 10 minuts per les 9 del matí d’un diumenge... Això segur que ha de ser pecat. Comencem la feina, feixuga però molt gratificant, i que ens portarà fins dimecres al vespre.
Sortim de Beceite en direcció a l’Embassament de Pena, tot rodant còmodament, el camí està en perfecte estat, fins a l’embassament, el desnivell quasi no existeix (el paisatge difereix completament del que ens té acostumats el Pirineu i Pre-Pirineu), tot ple d’ametllers, i alguna olivera. A pocs metres d’arribar a l’embassament, les vistes ens impressionen, se’ns fa estrany que en mig de tanta sequera pugi haver-hi tanta aigua. Fem unes fotos i continuem, cap al Santuari de la Verge de la Font, aquí, aprofitem per fer una queixalada i visitar tot el conjunt, realment val la pena, ens endinsem per la capella, dins del claustre, a la font, en fi realment molt maco i també molt tranquil. Sortim del Santuari en direcció cap a Pena-Roja de Tastavins, per arribar al centre del poble al Bar La Sociedad; per cert no busqueu gens la simpatia, aquesta gent son molt seriosos, ja estàvem avisats però; on hem de segellar Llibre de Ruta, per primer cop, (quina alegria, tot i que arribar fins aquí des de el Santuari m’ha costat un munt, i no per el desnivell, no hi és, senzillament per el sol que apreta de valent, i no hi ha cap ombra en tot el camí, ja deia jo que això de pedalejar en diumenge era dolent).
Desprès de segellar enfilem cap amunt, si, si, cap amunt de valent, buscant la sortida del poble molt àrid tot plegat, i direcció cap a les Roques del Masmut, fins arribar al Coll de Borla, a partir d’aquí i com indica el llibre de ruta, baixem per una trialera molt tècnica, però com que a l’esquerra tenim unes vistes impressionats de les Roques, val a dir que la cosa s’ho val, anem baixant i pujant i baixant, i en alguns trams hem de baixar de la bicicleta. Anem controlant el rellotge, ja que s’acosta l’hora de dinar, i volem mirar d’arribar a El Coratxar, per dinar assentats a taula com senyors, tot i que amb el que hem suat, les taules del costat no tenen aquesta impressió de nosaltres.
Dinar i a tornar a la feina. Entrem al Parc Natural de la Pobla de Benifassà, molt maco, gens complicat per el que fa a desnivell, al contrari, comencem a baixar una mica sobre tot els quatre o cinc quilòmetres abans d’arribar a Vallibona, però a partir de la Masia del Grao, si que baixem en picat, fins arribar al poble de Vallibona, on farem nit al Hostal la Carbonera, un notable, tant per el tracte com per la cuina i tornarem a segellar el llibre de ruta.
Aquest primer dia m’ha agradat molt, tret del cop de calor abans d’arribar a Peñarroya de Tastavins, tant el recorregut, com el paisatge, com el desnivell, ja que aquest últim no és especialment dur en cap moment, el que si aconsellem és que s’ha de portar sempre aigua en abundància, tant per la distancia com per la calor, sobre tot avui ha fet un sol de justícia i molta calor. Per la resta, gaudir de tot plegat que val la pena, aprofiteu per fer moltes fotos i aturar-vos per mirar-ho tot.
