Can Pica

6:39 del matí i encara no he pujat al tren que surt en 5 minuts.

Una vegada tots 5 som a dintre el relax i les primeres llums del dia ens envaeixen.
Ens queda un llarg trajecte fins a Sant Celoni amb transbord per arribar a Cardedeu i fer un bon esmorçar "colesteroic" per agafar forces per els 43 km i 1600mts de desnivell positiu, que ens queden fins el final de la primera etapa., Can Pica.

Sortim amb sol i calor i les primeres pujades ja ens fan suar, sort de les parades tècniques per fer fotos i turisme vora el track.

Arriba migdia i la gana, i les ganes de seure amb una superfície mes gran d'un pam, ens fan aturar a Vallgorguina. Especialistes a trobar llocs amb encant, ens decidim per un a tocar el carrer principal, que a part de fer bocates  i menus ens deixen entrar les bicis. Mengem be.

Amb la panxa plena, sortim amb ganes, que acaben al veure les primeres rampes.
A mitja tarda veiem la casa de Turisme rural de Can Pica. Ja no ho porten els mateixos de les últimes vegades, llàstima per que l'extensa carta de whiskys de Malta ja no la tenen, però sort per que la cuina ha guanyat amb qualitat.

Una bon refrigeri al jardí al arribar i la neteja personal tot seguit, ens dona un altra vegada la sensació de ser persones. Sortim a passejar per desentumir les cames i fer temps fins l'hora de sopar. Casualitats de la vida ens trobem amb uns amics de Figueres que fan un tram del GR-92 i nit al mateix lloc.
Un bon sopar i a fora plou, esperem que demà no ens mullem.

Surt el Sol, no plou i l'esmorçar es a taula, agafem forces ja que la jornada d'avui es de 102 km fins a Figueres.
Bona part del mati fins a Tordera es de baixada i avui ens toca gaudir i fer servir els frens. Es agradable veure com ens trobem molts ciclistes tant avui com ahir.
El dia comença a vindre fosc i ja pensem a rescatar l'impermeable del fons de la bossa, i just quan arribem a Girona i ens entaulem al König comença a ploure.

Seguim la ruta fins a Sarrià de Ter, no abans de ventar retratus amb la Catedral de fons i la Lleona amb el cul mes pelat del Mon.

Una mica xops ens apropem cada vegada mes a casa i ja els camins, corriols i paratjges ens son coneguts.
Fins al coll de fang decidim sortir a la carretera de Bàscara fins Figueres i acabar el dia per asfalt.
Una bon suc de civada despres de dutxar les bicis i la satisfacció del 145 km fets.

:=:=:=: Track:=:=:=:

_By JL_