dimarts, 5 d’abril de 2011

Pedalada Maià de Montcal i voltants.

Bueno, un altre dia de bici, i aquesta vegada decidim anar a la Garrotxa, i sortir de Maià de Montcal. Una ruta que recomanada per un conegut de Maià on diu gaudirem de bons paisatges corriols i sendes ciclables, sense gaires pujades fortes i bones baixades per gaudir.

Tot es correcte, però el dia no comença del tot be.

Quedem a 2/4 de 8 per anar plegats fins Maià, i un dels Pollistrolaires ( Joan Carles) arriba tocat, i no per la Tramuntana, físicament per un virus i baix de defenses…

Un altre Pollistrolaire (Marià) simplement no arriba, pensem que encara no ha canviat l’hora del despertador i decidim anar-lo a buscar.

Ens sorprèn gratament que en Jesus arribi abans d’hora, i suposem que te ànsies de sortir, ja que fa poc d’un mes ha estrenat bici i encara no la coneixem, una Scott 35 Spark.. wuapa.

Josep avui li posem falta ja que te altres obligacions.

Sortim de Maià a 1/4 de 9, fa fred, 9 graus, a Figueres eren 15 graus. Comencem la ruta després de posar a gravar el track, etc etc.. Jesus va… etc etc… va Jesus… ok. Comencem.

Segueixo el Roadbook que em passa Marià, amb els llocs d’interès de la ruta, el primer Sta. Llúcia a les afores de Maià, no el podem visitar ja que es tancat el portal d’entrada. Continuem per pista i arribem a les primeres pujades de la jornada per una pista bona dintre un bosquet de pins. Es fa rapit i arribem  creuant el Turó de Ca n’Alzina  fins a la Serra de la Creu.






A la Garrotxa passen coses...


De baixada fins al Prat de Cal Noi on fem fotos de rigor del paratge. A Joan Carles, a part del problemes físics em d’afegir els mecànics, ja que per causes desconegudes li deixen de frenar els dos frens ( mes endavant ja no li frenaran gens) pensa que estan gastades… també pot ser per el greix que tenia la bassa de desconeguda procedència on s’ha enfonsat poc abans.











Continuem fins a L’ermita de Sta. Magdalena on parem a recuperar forces i gaudir una mica del paisatge, ja que per fi comença a obrir-se una mica el dia. De baixada fins a Pedrinya deixem enrrere la mina abandonada, i continuem per uns corriols per gaudir, qui te frens es clar… donant la volta al Puig de Sant Benet, entre roures i marges plens de espàrrecs. Es podia agafar una drecera però la volta per arribar casi al mateix lloc, entre Cam Cleva i Can Jonqueres, val la pena, llàstima que els masovers han tancat els camins amb filat elèctric i ens toca saltar, fins a tres vegades.






Travessem camps de cultiu on ja apreciem la primavera en tot el seu esplendor, els camps verds, roselles, ocells piulant i la tranquil·litat de la vida a la natura.

Passat Pedrinya arribem a prop del Fluvià on hi ha la resclosa de Serinyà, i una mica mes endavant el meu germà Joan Carles, decideix agafar una drecera fins a Maià, ja que els problemes de frens li han xafat el dia. La resta continuem la ruta.

Jo personalment, també començo a notar les cames i la gana ja em ronda, parem a fer una barreta, ja que Jesus i Marià tampoc hi son al 100%. Ara fa molta calor i entre les aturades corriols trencacames i la falta de entrenament, em trobo cansat.




Continuem ruta ja prop de migdia i arribem a la carretera N-260, ara la travessem per sobre, ja que abans ho fem per un túnel de drenatge. 






Decidim no pujar l’últim turó El Lluer Negre i busquem una drecera prop de Can Traver, en aquest moments el Gps es un gran aliat, no oblidant el mapa de tota la vida que porta Marià, que et dona una perspectiva general de l’entorn. Trobem una senda i decidim seguir fins que podem enllaçar amb la pista que ens porti a Maià, últimament no ha passat molta gent per ella i esta plena de bardisses i romegueres. Trobem la pista però per acabar l’aventura em de fer un cap a través.

Ja prop de Maià, veiem a la dreta la pujada que ens hem estalviat i els prop de 5 km.
Son 2/4 de 2.

Una sortida per gaudir del paisatge i l’entorn, llàstima dels problemes físics i mecànics, i les aturades que trenquen el ritme.

Acabem fent una Coca Cola a la Terrassa del Restaurant la Torre, on diu en Jesus fan uns cargols…..


Pd. El track es l'original modificat per Marià amb el llocs d'interes. No es el que vam fer, ja que està retallar i una part que vam fer no es del tot ciclable.
Aconsellem evitar la volta al Puig de St. Benet, tot i que es molt maca, per filats elèctrics. hi ha una drecera entre Can Cleva i Can Jonqueras

Crònica de Jose Luis.

3 comentaris:

  1. Quin greu no poder-vos acompanyar.(Sobretot en llegir la crònica i mirar les fotos).
    MOLT GREU !!!. Anims Pollistrol Bikers i fins la propera.

    ResponElimina
  2. Mooooltes congratulations per la megacronica. Molt ben escrit i bones fotos.
    Vaaaamos que nus vaaaamos

    ResponElimina
  3. Cal esmentar que properament al Mas Jonquera tallarà el corriol per un passa al track,

    ResponElimina

Benvinguts a Pollistrol Bikers.
Pots deixar el teu comentari o demanda i si podem/volem et contestarem.
Gracies per comentar i si no estas inscrit no oblidis de deixar el nom , enllaç o email.