dimecres, 22 d’agost del 2012

Pedals dels Ports de Tortosa - Beseit


Dia 1, Beceite – Vallibona. 56km i 1550mts+

Després de una nit de descans i d’un esmorzar encara millor, fem les fotos de rigor i a 10 minuts per les 9 del matí d’un diumenge... Això segur que ha de ser pecat. Comencem la feina, feixuga però molt gratificant, i que ens portarà fins dimecres al vespre.

Sortim de Beceite en direcció a l’Embassament de Pena, tot rodant còmodament, el camí està en perfecte estat, fins a l’embassament, el desnivell quasi no existeix (el paisatge difereix completament del que ens té acostumats el Pirineu i Pre-Pirineu), tot ple d’ametllers, i alguna olivera. A pocs metres d’arribar a l’embassament, les vistes ens impressionen, se’ns fa estrany que en mig de tanta sequera pugi haver-hi tanta aigua. Fem unes fotos i continuem, cap al Santuari de la Verge de la Font, aquí, aprofitem per fer una queixalada i visitar tot el conjunt, realment val la pena, ens endinsem per la capella, dins del claustre, a la font, en fi realment molt maco i també molt tranquil. Sortim del Santuari en direcció cap a Pena-Roja de Tastavins, per arribar al centre del poble al Bar La Sociedad; per cert no busqueu gens la simpatia, aquesta gent son molt seriosos, ja estàvem avisats però; on hem de segellar Llibre de Ruta, per primer cop, (quina alegria, tot i que arribar fins aquí des de el Santuari m’ha costat un munt, i no per el desnivell, no hi és, senzillament per el sol que apreta de valent, i no hi ha cap ombra en tot el camí, ja deia jo que això de pedalejar en diumenge era dolent).

Desprès de segellar enfilem cap amunt, si, si, cap amunt de valent, buscant la sortida del poble molt àrid tot plegat, i direcció cap a les Roques del Masmut, fins arribar al Coll de Borla, a partir d’aquí i com indica el llibre de ruta, baixem per una trialera molt tècnica, però com que a l’esquerra tenim unes vistes impressionats de les Roques, val a dir que la cosa s’ho val, anem baixant i pujant i baixant, i en alguns trams hem de baixar de la bicicleta. Anem controlant el rellotge, ja que s’acosta l’hora de dinar, i volem mirar d’arribar a El Coratxar, per dinar assentats a taula com senyors, tot i que amb el que hem suat, les taules del costat no tenen aquesta impressió de nosaltres.

Dinar i a tornar a la feina. Entrem al Parc Natural de la Pobla de Benifassà, molt maco, gens complicat per el que fa a desnivell, al contrari, comencem a baixar una mica sobre tot els quatre o cinc quilòmetres abans d’arribar a Vallibona, però a partir de la Masia del Grao, si que baixem en picat, fins arribar al poble de Vallibona, on farem nit al Hostal la Carbonera, un notable, tant per el tracte com per la cuina i tornarem a segellar el llibre de ruta.

Aquest primer dia m’ha agradat molt, tret del cop de calor abans d’arribar a Peñarroya de Tastavins, tant el recorregut, com el paisatge, com el desnivell, ja que aquest últim no és especialment dur en cap moment, el que si aconsellem és que s’ha de portar sempre aigua en abundància, tant per la distancia com per la calor, sobre tot avui ha fet un sol de justícia i molta calor. Per la resta, gaudir de tot plegat que val la pena, aprofiteu per fer moltes fotos i aturar-vos per mirar-ho tot.
























Dia 2, Vallibona – Fredes . 38km i 1290mts+

17 de juny de 2012, segon dia de ruta, hem dormit com suros en un llits minuscles en unes habitacions encara mes petites on hem de passar pel cim del llit per entrar al lavabo i entrar a la dutxa per obrir la porta però l’esmorzar es tot una altra cosa, nutritiu i abundant.

Un cop amb la panxa plena i les bicis a punt sortim de Vallibona enfilant la carretera direcció sud amb el Camel i les marranxes fins dalt. Avui serà un dia de molta calor, poques ombres i encara menys fonts.

Al cap d’uns quilometres tranquem a l’esquera seguint una pista que s’enfila amb fort pendent girant en direcció oposada fins enfilar-se al coll pel que varem arribar el dia anterior. Tot avui serà un puja i baixa per terrenys pedregosos i secs, el sol apreta de valent amb temperatures molt elevades que ens fa baixar el ritme a mida que passa el temps i esgotem l’aigua.

Abans de la una hem arribat a la Pobla de Benifassà i no trobem cap bar obert de fet no trobem gairebé ningú pel carrer. Fem baixar la temperatura en una font i quan ja enfilem el camí de sortida cap a el Ballestar trobem un restaurant obert del que ningú ens ha parlat, es una mica massa d’hora però ens entaulem i gaudim d’un bon dinar i tant líquid com el nostre cos pot encabir. No ens torbem massa i sortim amb bon humor i la panxa plena. Abans d’arribar al Ballestar ja tornem estar eixuts i cremats, la calor es infernal i costa fins i tot respirar.

Quan finalment albirem el poble el track ens fa girar a la dreta i baixar a uns horts, on per un corriol que hem de transitar a peu arribem a un penya-segat amb un paisatge prou impressionant per seguir en pujada i arribar gairebé allà on havíem trencat. Aquesta volta innecessària sota la solana ens deixa de mal humor. Sort de la mini visita al poble i al bar, on segellem i una molt amable cambrera ens aporta mes suc de civada i algun cafè.

Deixem el poble baixant cap a la carretera i retallem per un camí sota bosc fins retrobar-la. Els següents quilometres seran per asfalt, en pujada, sota el sol i sense descansos en el desnivell. A mida que guanyem alçada ens acompanya la visió del “super convent” de Benifassà i finalment arribant al coll, també ho fem a la Colònia Europa, on passarem nit en uns apartaments força antics però confortables . Un cop dutxats i refets, amb la bugada neta i estesa refem camí per carretera fins el coll en busca de cobertura telefònica per parlar amb les nostres famílies. El sopar al “Restaurant Europa” es familiar, nutritiu i deliciós, ens regalem també amb un toc abans d’anar a posar-nos en posició horitzontal. Aquesta nit la disposició de les habitacions son els Diaz’s brothers i Marià amb Josep.












Dia 3, Fredes – Caro. 48km i 1378mts+

Desprès d’una nit de pluja acompanyada de llamps i trons, ens vam  llevar per anar esmorzar a les 8 del matí, l’ambient no era agradable i tant si fa fred o calor, pluja o vent calia fer la ruta.
Amb la preparació de les bicis i quatre estiraments, el tercer dia vam començar  amb una temperatura agradable , sense sol i ennuvolat,  amb baixada fins a Fredés de 2 quilometres per activar les cames.
Allà comencem el primer port dels quatre del dia; tranquil·lament i marcant el ritme els germans Díaz, al cap de 45 minuts ens trobem al Tossal dels Tres Reis, visita obligada a 300 m fora del track,  el punt més alt de la jornada de 1352 metres. Lloc ha on conflueixen les tres comunitats, Aragó, Catalunya i Comunitat Valenciana.
Amb el cel tapat i sense treure’ns les jaquetes, vam iniciar el descens fins a St. Miquel d’Espinalvà, situada al cim d’un penya-segat amb una panoràmica majestuosa, llàstima del estat ruïnós de l’ermita, però  maco de visitar.
Amb la vista mirant el cel i sentin algun tro, reiniciem la marxa i passem per un corriol envoltats de Pi Roig i boixos, sentin les cantarelles dels ocells i algun corrent d’aigua, ja portàvem el 25 % de la ruta quant va comença a ploure, cosa que ens fa canviar la jaqueta per l’impermeable; les cantarelles del ocells son canviades per trons i cares llargues, esperant una diada passada per aigua, però al final va ser 5 minuts de pluja. Sortint del bosc vam arribar el Mas del Ric de Fredes, a on ens vam parar a menjar-nos una poma i treure'ns  l’impermeable,
Iniciem el segon port de la diada, suau però amb moltes pedres soltes que dificulten el pedalar, i tot baixant per un altre corriol on hi trobem fonts i abeuradors per animals, ja ens trobem al 50 % de la ruta.
Els núvols van marxar i el sol va sortir i amb una temperatura alta i molta xafogor,  iniciarem el tercer port del dia, gaudint d’aquells immensos boscos.
Al cap d’uns quilometres vàrem arribar a l’idíl·lic indret de la Font del Retaule, situada a sota d’un grandiós teix , un lloc idoni per dinar (l’entrepà) i beure l’aigua fresca de la font.
Desprès de dinar i agafar forces, passem per l’espectacular fageda del mateix nom, ubicada a l’ombra de les cingleres on predominen el verd del pins, boixos, teixos, faigs i avellaners; per arribar al Faig Pare de 250 anys i 25 metres d’alçada amb un perímetre de 4 metres.
Contemplant  aquestes meravelles de la natura, seguim fins arribar al cim del últim port; però quedava un descens  no ciclable, que vam carrossa la bicicleta una bona estona, renegant  d’aquells moments desagradables i fer oblidar-se d’aquelles meravelles vistes.
Finalment vam arribar a la part ciclable, portàvem 42 quilometres, el cansament i baix humor de la caminada, feia que aquelles petites pujades fossin eternes.
Finalment arribem  a Caro, al Hostal Lo Port amb 48,870 quilometres i 1378 metres acumulats. Que amb un bon refresc o cervesa  i saborejant un bon pastisset, et fa valorar la diada molt positivament.




















Dia 4, Caro - Beceite. 57 km i 950 mts+

Les forces ja no son les mateixes que el primer dia, després d'ahir que va ser una mica dur, almenys per mi.
Però les ganes d'arribar i el canvi de paisatge amb millors camins i pistes ens ajuden a pedalar.
Avui que es el dia mes llarg de ruta, i el que mes tard sortim, ja que ens donen d’esmorzar una mica tard, foto de rigor a la sortida i ens posem en marxa.
Parem a posar el penúltim segell a no mes de 1km i continuem per una pista de pujada que ens portarà fins al Mas Xocolato a dalt de tot de la Mola de Catí. La pujada es fa agradable amb la vista posada al massís del Caro que deixem enrere.
El temps acompanya amb sol  i sense massa calor, i gaudim una vegada pugem fins els 1323mts. Rodem en semi pla per pistes i corriols, entre pinedes i braus (ull que no son cercats), el Gps ens ajuda ja que hi ha trams sense marques visibles.
Travessem una pineda dintre de la Reserva Nacional de Tortosa–Beceite, una de baixada per un corriol molt maco que es torna  impracticable i em de baixar de les nostres muntures i acabar de fer-lo  a peu per la dificultat e inclinació. Portem el 25% del dia d’avui, i la calor ja no es tant agradable. Una vegada sortim del corriol, ens trobem una pista ampla de baixada on gaudim de la bici, el paisatge i la fauna que trobem, com una cabra Hispànica que ens passa per davant en un salt, que ens fa frenar de cop.
Una vegada a baix ens trobem amb el Riu dels Estrets, que seguim per un caminet que acompanya paral·lelament entre moles de pedra impressionants que ens fan recordar les emboscades del indis a les pelis de vaquers amb els voltors planejant  els nostres caps. La calor i la gana ja ens ha atrapat de ple, però això no ens fa perdre una bona estona a una de les basses que ha format el riu per el seu camí entre les roques. El bany ens calma la calor però la gana no, i pedalem amb força ja que la propera parada per menjar i segellar es a prop.
Sortim dels Estrets i arribem a Arnes, parada a fer el segell i dinar. Com que es una mica tard no ens poden donar un àpat i marxem fora de ruta uns 2 kilòmetres fins al càmping a les afores d’Arnes. Agafem força i amb energies noves tornem a trobar el track, que ens portarà entre camps d’ametllers i barrancs per una pista fins Beceite, on contents d’arribar i a la vegada tristos per acabar l’excursió, travessem els carres buits del poble que fa uns dies vam visitar a peu.
Foto de rigor amb els nostres nous maillots després de segellar per ultima vegada.
La jornada acaba amb un bon sopar al mateix Hotel La Fabrica de Solfa, a on ens donen instruccions per fer una mica de turisme l’endemà de tornada a casa.
I preparant la propera sortida per l’any que ve...























 Crónica :
1 dia Josep
2 dia Joan Carles
3 dia Marià
4 dia Jose Luis


Tracks:

1 comentari:

  1. enhorabona per les cròniques, les fotos i la rapidesa en publicar-la.
    Ja, ja, ja, ja,

    ResponElimina

Benvinguts a Pollistrol Bikers.
Pots deixar el teu comentari o demanda i si podem/volem et contestarem.
Gracies per comentar i si no estas inscrit no oblidis de deixar el nom , enllaç o email.