Com que aquesta sortida m’agrada molt, intento enganyar als “Pollistrols”,
per fer-la de tant en tant, i així d’aquesta manera seguir una tradició que ja
quasi passa per se una clàssica: un cop abans d’estiu i un altre abans que ens
agafi el fred.
Aquest cop, només hi hem pogut pujar en Marià, que no gosa
dir mai que no, i jo, l’instigador de la sortida.
Sortim de Figueres en cotxe, arriben a Vilamaniscle,
descarreguem les bicis i comencem a
pujar cap a la sortida del poble, la primera pujada que com sempre no hi ha
maneres de pujar amb una mica de dignitat, anem molt freds i la primera pujada
sempre és molt dura.
Un cop sortim del poble ens dirigim cap al Coll de Closa,
seguim per Coll de Quirc, enfilem cap a Coll de la Serra, a partir d’aquí anar
baixant cap al Mas de Baix i Mas Guanter, i un altre cop pujar per començar a
enfilar el tram més dur la, pujada pròpiament dita al Puig d’Esquer, dura, molt
dura, sempre és molt dura, però jo tossut.
Ens costa molt arribar al Coll de Sant Miquel, però la
recompensa és que un cop aquí dalt, ja tot s’ha acabat. “Collons”, ja no recordava, que fins a dalt de tot encara
tinc que serrar les dents una estona més, però un cop a dalt de tot del Puig,
les vistes que hi ha son sort que espectaculars, com que fa una mica de fred,
com no podia ser d’una altra manera bufa un vent molest, mengem una mica, fem
les fotos de rigor, ens abriguem i anem cap a Vilamaniscle.
Aquest cop baixem per darrera, cap al Coll de tres Camins ,
passem per sobre del Mas Patiràs, (quina raó que té per pujar a veure’l s’ha de
patir), anem baixant cap al Mas Guater , per tornar el mes aviat possible, ja
que com havíem quedat en Marià i jo, era una sortida curta i cap a casa d’hora,
El track, és el de sempre, per la qual cosa no el penjaré.
Fins la propera sortida.