Entrenament Avió Requesens

Doncs avui el meu "cuñao" i jo hem anat a entrenar i que veies l'avió.

:=:=:=:Track:=:=:=:=

--> Llegir més...

Pujada tot sol a Mare de Deu del Mont.

Nois acabo d'arribar a casa, amb molta pena (Buaaa, estic plorant, però no de dolor, sinó per haver sortit solet).
Tenia ganes d'anar amb bici i m'he aixecat aviat; a les 08:45 he sortit de casa direcció a Pols, Navata, per pista, i a partir d'aquí ja per asfalt fins a Lladó, Cabanelles i La Mare de Déu del Mont.
Parada obligada a Sant Llorenç de Sous per no fer foto, ja que m'he deixat la bateria de la càmera a casa, però he aprofitat per fer una petita mossegada i a pujar toca fins a dalt, el tros més complicat.
Un cop a dalt i a causa del mal temps no he estat molta estona parat, he fet una foto amb el mòbil a la bici i a l'estàtua de Jacint Verdaguer. M'he abrigat i cap a caseta, per el mateix camí per on he vingut.
El que he dit, molt trist i plorant, ja que pujar tot sol és un pal, però estic content amb el temps invertit i les sensacions positives de la excursió.
Fins a la propera sortida traïdors.
Ah, m'oblidaba el track: wikiloc.com, i també el IBP: 88AC

pepshicola.

--> Llegir més...

Corriols Entrenament.

Avui he enganyat al meu Brother J.C. per anar en bici a la tarda.

I em seguit uns corriols trencacames, que ens han anat molt be per agafar " fondo", ja que hi havia molts cambis de ritme.

Ruta maca a prop de casa, uns 34 km en 3 horetes amb "quinto" a Llers.

Unes fotos fetes amb el movil.

Que maco es L'Empordà.

=:=:=:=:= Track=:=:=:=:=

--> Llegir més...

Pujada Puig Neulós (Volta llarga)

Nova sortida. Diumenge 10 d’abril. La colla “Pollistrol” quasi al complert (en José Luís, en Joan Carles, en Marià i jo, en Josep, falta en Jesus.). Hem convidat en Pere i al seu amic Manuel. Un altre dia de tramuntana, però els de l’Empordà ja hi estem acostumats.

Ens trobem a Cantallops (200 m. d’alçada) a les afores del poble, a les vuit del matí per enfilar-nos cap al Puig Neulós; a excepció de Joan Carles, que a causa d’una al·lèrgia primaveral ens espera als Dipòsits d'Aigua, total per estalviar-se els primers metres; d’una pujada sua que fem amb rapidesa i comoditat direcció a la Cantina de Recasens, on abans d’arribar-hi, trobem el sender a mà dreta (per cert està tancat al trànsit, de manera que la pujada es fa molt més còmoda).

Ens esperen uns 7 kms. De pujada constant, hem d’arribar als 1.256 metres i estem tot just als 490. Però anem fent; ens parem a fer un mosc i continuem ja fins a dalt de tot, just abans de travessar la tanca que fa de frontera, ens fem unes fotos i aprofitem les magnifiques vistes que hi ha de l’Empordà, amb les illes Medes al fons i el castell de Recasens, majestuós, just als nostres peus. Un regal per els nostres ulls, que ens hem guanyat a pols, ja que tot i que la pujada és dura ningú s’ha quedat endarrerit, ni el de l’al·lèrgia, ni el que va anar a ahir caminar per els túnels, ni el que ahir, també, va pujar amb els companys del gimnàs al Puig Neulós, però fent al volta al revés d’avui. Travessem la tanca i acabem de pujar fins les antenes, a dalt de tot, per fer la foto de rigor tots junts amb el Canigó al fons, i a baix unes vistes del Rosselló a un costat i l’Empordà a l’altra.

De tornada cap a baix, visitem el Pou de Glaç i ara si, ens tapem una mica, i cap a Saint-Martin-de-l’Albère, per carretera asfaltada, intentant baixar a tot drap i sense caure, no és agradable fer-se una “rascada” a l’asfalt.

Arribem a St. Martín, hem baixat fins als 630m. planegem una estona per anar baixant una mica i remuntar fins a la Collada Pla de l’Arca, a 654m. que es fa molt entretinguda, ja que el desnivell no és gaire acusat. Arribem a dalt i ens esperem per fer la baixada, ens deixem anar i campi qui pugui, fins la Cantina de Requesens, fem un petit refrigeri i cap a baix de tot, fins els dipòsits d’aigua, on en Joan Carles ha deixat el cotxe i ens abandona, la resta agafem una trialera molt tècnica de baixada per arribar al punt de sortida. Aquí és on tenim la nota negativa del dia, en Manel cau i es fa un trau a la cuixa que fa que li ragi molta sang, sort que en Marià, amb molta sang freda li fa un torniquet, cap a vall, amb molta cura per deixar en Manel (tot i que baixat amb la seva BTT), i un cop al cotxe, en Pere el porta a l’Hospital ja que tots estem molt “acollonidos”, al final, per sort només necessita un parell de punts. Ho deixem com un susto, que ens ha de fer reflexionar dels perills de la muntanya i de la cura que s’ha de tenir.

Des d’aquí li desitgem una ràpida recuperació per tornar a sortir aviat.

Fotos d’en José Luís. El track el trobareu a aquest enllaç:

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1607564

pepshicola

--> Llegir més...

Pedalada Maià de Montcal i voltants.

Bueno, un altre dia de bici, i aquesta vegada decidim anar a la Garrotxa, i sortir de Maià de Montcal. Una ruta que recomanada per un conegut de Maià on diu gaudirem de bons paisatges corriols i sendes ciclables, sense gaires pujades fortes i bones baixades per gaudir.

Tot es correcte, però el dia no comença del tot be.

Quedem a 2/4 de 8 per anar plegats fins Maià, i un dels Pollistrolaires ( Joan Carles) arriba tocat, i no per la Tramuntana, físicament per un virus i baix de defenses…

Un altre Pollistrolaire (Marià) simplement no arriba, pensem que encara no ha canviat l’hora del despertador i decidim anar-lo a buscar.

Ens sorprèn gratament que en Jesus arribi abans d’hora, i suposem que te ànsies de sortir, ja que fa poc d’un mes ha estrenat bici i encara no la coneixem, una Scott 35 Spark.. wuapa.

Josep avui li posem falta ja que te altres obligacions.

Sortim de Maià a 1/4 de 9, fa fred, 9 graus, a Figueres eren 15 graus. Comencem la ruta després de posar a gravar el track, etc etc.. Jesus va… etc etc… va Jesus… ok. Comencem.

Segueixo el Roadbook que em passa Marià, amb els llocs d’interès de la ruta, el primer Sta. Llúcia a les afores de Maià, no el podem visitar ja que es tancat el portal d’entrada. Continuem per pista i arribem a les primeres pujades de la jornada per una pista bona dintre un bosquet de pins. Es fa rapit i arribem  creuant el Turó de Ca n’Alzina  fins a la Serra de la Creu.

A la Garrotxa passen coses...

De baixada fins al Prat de Cal Noi on fem fotos de rigor del paratge. A Joan Carles, a part del problemes físics em d’afegir els mecànics, ja que per causes desconegudes li deixen de frenar els dos frens ( mes endavant ja no li frenaran gens) pensa que estan gastades… també pot ser per el greix que tenia la bassa de desconeguda procedència on s’ha enfonsat poc abans.

Continuem fins a L’ermita de Sta. Magdalena on parem a recuperar forces i gaudir una mica del paisatge, ja que per fi comença a obrir-se una mica el dia. De baixada fins a Pedrinya deixem enrrere la mina abandonada, i continuem per uns corriols per gaudir, qui te frens es clar… donant la volta al Puig de Sant Benet, entre roures i marges plens de espàrrecs. Es podia agafar una drecera però la volta per arribar casi al mateix lloc, entre Cam Cleva i Can Jonqueres, val la pena, llàstima que els masovers han tancat els camins amb filat elèctric i ens toca saltar, fins a tres vegades.

Travessem camps de cultiu on ja apreciem la primavera en tot el seu esplendor, els camps verds, roselles, ocells piulant i la tranquil·litat de la vida a la natura.

Passat Pedrinya arribem a prop del Fluvià on hi ha la resclosa de Serinyà, i una mica mes endavant el meu germà Joan Carles, decideix agafar una drecera fins a Maià, ja que els problemes de frens li han xafat el dia. La resta continuem la ruta.

Jo personalment, també començo a notar les cames i la gana ja em ronda, parem a fer una barreta, ja que Jesus i Marià tampoc hi son al 100%. Ara fa molta calor i entre les aturades corriols trencacames i la falta de entrenament, em trobo cansat.

Continuem ruta ja prop de migdia i arribem a la carretera N-260, ara la travessem per sobre, ja que abans ho fem per un túnel de drenatge. 

Decidim no pujar l’últim turó El Lluer Negre i busquem una drecera prop de Can Traver, en aquest moments el Gps es un gran aliat, no oblidant el mapa de tota la vida que porta Marià, que et dona una perspectiva general de l’entorn. Trobem una senda i decidim seguir fins que podem enllaçar amb la pista que ens porti a Maià, últimament no ha passat molta gent per ella i esta plena de bardisses i romegueres. Trobem la pista però per acabar l’aventura em de fer un cap a través.

Ja prop de Maià, veiem a la dreta la pujada que ens hem estalviat i els prop de 5 km.

Son 2/4 de 2.

Una sortida per gaudir del paisatge i l’entorn, llàstima dels problemes físics i mecànics, i les aturades que trenquen el ritme.

Acabem fent una Coca Cola a la Terrassa del Restaurant la Torre, on diu en Jesus fan uns cargols…..

____Track____ 

Pd. El track es l'original modificat per Marià amb el llocs d'interes. No es el que vam fer, ja que està retallar i una part que vam fer no es del tot ciclable.

Aconsellem evitar la volta al Puig de St. Benet, tot i que es molt maca, per filats elèctrics. hi ha una drecera entre Can Cleva i Can Jonqueras

Crònica de Jose Luis.

--> Llegir més...